diumenge, 28 de setembre de 2008

De Burkina Faso





Ens ha costat prou d aconseguir pronunciar be el nom de la capital: Ouagadougou, pero ens hi hem havituat força be.


Un saludo!


divendres, 19 de setembre de 2008

Keretogo





Hem anat a descansar uns dies a la vora d un llac. Com sempre molts curiosos, de vegades tens la sensacio de ser un mico tancat en una gavia del zoo. Pero lo mes fort, es la rebuda que ens van fer les dones del poble. De sobte veiem totes les mestresses, i la canalla, que venen cantant i ballant: Tubabu, tubabu, tubabu. Que vol dir: blancs, blancs, blancs. La demostracio de dansa va ser increhible, una gent molt simpatica. Tot s ha de dir, pocs que parlin el frances.


Per la tarda, vam apareixer al poble amb dos sacs plens de roba. No cal dir lo contents que es van ficar, si avans ballaven, ara es revolcaven per terra, (de veritat). Li vam donar els fardos al rei del poble, (l alcalde que diriam nosaltros). Tots ens demanaven de ferlos hi fotos, i les cares que feien al veure s, i les rialles que feien eren de cine. Encara riem ara de recordar-ho.


En fi, que de tota la roba que hem arribat a donar, aquesta es la que mes agust hem donat.


L un dema varen venir tots cantant i ballant, ( se ho passen de conya sembla) amb un cove ple d ous, que es l unic aque deuen tenir pobra gent. Tambe va apareixer un pastor amb una petita bossa de mongetes. Estaven molt agraits, i no paraven de repetir que lo que haviam fet era molt bonic.


Despres d aquest petit "descans", ens disposem a posar ruta cap a Burkina Faso. A la vaca del Tocaferro ja hi sobra un munt de lloc, pero encara ens queda una mica de fato per repartir. Tandebo tots fossin tan agraits com a Keretogo.


Salut amics.

dimarts, 16 de setembre de 2008

Mali





Estem encantats amb aquest pais. Mentre vosaltres passava-ho la festa major de Les Borges Blanques, nosaltres passavam la festa major de Les Borges Negres.


El que mes ens ha fascinat ha sigut: Bamako, amb els seus grans musics, tipo Fausto el Txirigota i el Berberetxo de les Garrigues. El seu mercat de fetitxes, amb caps de mono i tal.


El Pais Dogon, amb els seus pobles animistes, i els seus habitants sortits del pais del Frodo. Ple de vells trapelles amb tiratxines.


Les muntanyes de la mano de Fatna, i el seu voltant.


La gent fantastica de Mali, acullidora on n hi hagi.


Aixo si, hem trobat a faltar els canelons de la mama Maria, i de la mama Rosita. Es lo que te viatjar.

divendres, 12 de setembre de 2008