dijous, 26 de febrer de 2009

FESPACO










I a Oagadogou som de nou. Coincidint amb el festival mes popular de cinema africa, lo Fespaco, que no es lo mateix que Paco fes, que consti. Esta be, perque la capital, Waga, es un petit poblet, i com aquell que diu, ja en coneixem la meitat de poblacio.







La calor apreta mes que mai, i ja enyorem la brisa marina. Pero la simpatia de la gent paga per tot. Que bonic es tornar a trovar a vells amics, i com han canviat alguns. Ens estem posant al dia de totes les xafarderies. No em puc ni imaginar que passara quan arrivem al poble.








Africa es mistica diuen, i hi ha coses que per molt temps que passis aqui, si no hi has neixut, mai podras compendre. Si no que m expliquin lo del Jefe fetichista del poble? Guaridor amb medicina natural. Amb un dent de javali penjat al coll, i uns calsotets fets de pell de cabra. Fumant tabac en una pipa especialment disenyada per amb ell. Es la maxima autoritat al poble, i com es pot apreciar, es el que maxim s arrambla a la Rosa.
Un altra cosa es aquest noi que sembla lo Diminuto Mascara Sagrada, ( famos lluitador de lluita lliure mexica). I que en veritat, es un fetitxe en vida. Coses que els ingnorants no arrivarem mai a compendre.
Bo, de moment, aqui estem, a disfrutar del festival de cinema Fespaco. Ja us contarem si es pot comparar com lo que feiam al poble. Diferent segur que ho sera. Salut familia!!








dilluns, 23 de febrer de 2009






Despres tot em canviat de camara i sembla que aixo funciona .
Aquests dies em trevessat tot Benin fins al nord on es troben els nomades, peuls, i els animals pocs , pero encara em pogut veure antilops, monos, senglars, elefants, lleons, bufalls i molta pols. A la poderosa li han saltat uns quants tornillos pero aguntat els tres dies de safari.
A Tanguineta prop de la frontera amb Burkina Faso em conegut un Rasta que s'ha fabricat la seva propia guitarra de fusta noble oh! i sona força be !
Dons ara si !!grrrrr que ja comencem lo viatge de retorn, ja som a Burkina Faso !
I collons com canvia la cosa de la sessio seca a la sessio de pluges. Si avans el veiam pobres, ara els veiem pobres i mig. Com a de viure aquesta gent en aquest terreny tan arid? Ara, que si et pares a pensar amb les Garrigues...
En fi familia, que arrivar a Burkina, es com arrivar a casa una mica. Tenim amics i coneguts per tot. I fins i tot lo capella nou del poble es veu que ha rodat per aqui, o sigui que: Burkina-Borges amis toujours.

dilluns, 16 de febrer de 2009

Continuem amb les fotos censurades. I es que aques...

Continuem amb les fotos censurades. I es que aquest virus africans... La llastima es que tenim; o teniam unes fotos molt interesans. Continuarem inbtentant ho. Aixo esta ple de tribus, miolt colorido. I una gent molt, molt simpatica. Llastima es que no ens entenguem, lo nostre peul es com lo seu catala.

No se quan tornareu a tenir noves, perque estem en zona de no haver-hi massa cosa.

_________________________________________________________________
Sur Windows Live Ideas, découvrez en exclusivité de nouveaux services en ligne... si nouveaux qu'ils ne sont pas encore sortis officiellement sur le marché !
http://ideas.live.com

dilluns, 9 de febrer de 2009

dimarts, 3 de febrer de 2009

Quant de temps, no?. Ho sentim, i hem de dir que ho hem provat, i que la coneccio en alguns llocs d Africa acava la nostra paciencia. A sobre, un virus ens ha bloquejat les fotos, o sigui que de moment, sense fotos.

Som a Cotonou, capital de Benin. Molt voodoo, i molta mistica per aquestes terres. L altre dia, sense anar mese lluny, un senyor vestit de blanc ens va atansar a la platja. Era d un especie d esglesia. Encara que no se si la paraula esglesia seria la mes indicada. Ens va dir que havia tingut una revelacio esperitual. Que havia vist la nostra furgoneta en un accident. I per tal d evitar-lo, teniam que posar una pedra, un ou, i una espelma davant de cada roda, i pasar-hi per sobre. D aquesta manera evitariam l accdident. I ara us preguntareu si ho hem fet, o no? Vosaltros ho haguessa-ho fet?

La costa de Benin, igual que la de Togo, es molt petiteta, i l estem disfrutant al maxim, avans d anar nord. S hi esta molt be amb la brisa marina per dormir. Al nord es trova el parc natural de la Pendjari, un dels millors llocs de l Africa de l oest per a veure animals. A mes ara es bona epoca, ja que les plugesd han passat.

Prometem tenir us mes informats a partir d ara ( s intentara), i lo de les fotos mirarem d arreglar-ho.

Fins aviat familia.