divendres, 22 d’agost de 2008

GUINEA BISSAO





Un pais petitet, 1300000 hab. , la majoria molt bona gent . Llastima que l'altra minoria estigui al poder . L'idioma oficial es el Criollo , per sort n'hi ha una bona part que parla portugues. La capital, Bissao, es colonial, i molt petiteta i acollidora. La gent no t'atavala com a Senegal, que tranquils hem estat.



Veniam amb l'intencio de fer una petita estada a les illes de Bijagos, o les d'Orango. Pero la cosa es va complicar per questio temps -calers. Hi ha un vaixell a la setmana, i la tarjeta Visa aqui no val per res . Total va ser una mica fustrant. Pero de totes maneres, no es el millor temps per anari , la temporada de pluges.



Si aneu a Bissao, no deixeu de visitar el bar BAHIANA, alli trobareu en Josep, un catala afincat aqui, i un tio de puta mare. En Josep no esta gaire al dia del que passa al nostre pais, (no sabia ni que lo Guardiola entrenava al Barça), pero es una enciclopedia amb tot lo referent a Africa. No hi ha res com trobar gent aixi quan es viatja. Lo Josep ens ha donat un bon cop de ma.(Gracies Pep).




El BAHIANA es tota una referencia a la ciutat. Fins al punt de que la gent coneix mes el nom del bar, que de la plaça on s'ubica, la plaça CHE GUEVARA.



Despres de la nostra estada rapida a Guinea Bissao, on per cert hi va haber un intent de cop d'estat lo dia 6 d'agost, tornem a ser a Senegal amb la Poderosa intacta, i davant d'una platja de somni, Cap Skiring.

dijous, 14 d’agost de 2008

Despres d'estar uns quan dies a la regio de Casamance, molt tranquils i de fer algun tour per als voltans, amb les bisicletes; ens disposem a anar cap a Guinea Bissao. Sense la nostra Poderosa, que la deixarem a Senegal, amb l esperança de tornar-la a trovar quan tornem.



Hem conegut en Jaume, que trevalla en una organitzacio d'alfabetitzacio per adults a la zona. Ell es qui ens ha recomanat d'anar aqui o alla, i ens ha donat alguna adressa.
Es increible com es passen amb los blancs. La canalla et segueix de ben lluny. Tubab tubab tubab, done moi le velo; done moi un cado.(Blanc, blanc, blanc, dona'm la vici dona'm cuartos, dona'm un regalo) A lo que tu contestes deixa'm en pau negre; no m'atavalis.Lo nostre Olof encara te molt que desitjar, pero lo basic, ja ho hem apres; i la veritat es que es queden una mica distret del tubab que parla olof.

En quan al temps continua ploient a bots i barrals, si en poguessa'm enviar una mica a la comarca...





Salut i bons aliments Borgencs.

dimecres, 6 d’agost de 2008

CASAMANCE

Ja hem arribat a Casamance, despres de quatre o cinc dies de voltjar Gambia, em passat per l interior de Senegal, per la caretera em trobat de tot , uns bons clots, algun tros que semblava que erem els primers de passar i pistes, entre mig de rius, palmeres, camps d 'arros i selva, paradetes de mangos per tot arreu!.

Casamance es conegut per la revelio que existeix desde fa uns anys . Tot i que avui en dia els revels s han retirat a la foresta, per protegir-la de les grans serradores, encara hi ha alguna que altra escaramuca . Que de tant en tant encara en pelen algun, vamos , lo poble , majoritariament esta amb els revels , encontra la deforestacio, i es que no m estranya , els arbres aqui son ... TXAPANDEM!!!! que diuen aqui.

La regio en si , es coneguda per la "Mistica" que diuen ells , magia, budu o bruxeria que diriem nosaltres. La veritat es que encara no n' hem apres gran cosa, pero les histories que t'expliquen
et deixen bocabadats. L'altra nit, per exemple, estavam al carrer ( sense alumbrat public aqui)
i vam comencar a sentir crits, i cops de fuet. De repent, una cosa d'aspecte resemblat al xupacabras, donava cops de fuet des de la foscor. Bastant flipant. Mes tard ens van explicar que eren els mals esprits, i no t'havies de posar davant o et fotdeien cop de fuet . Formava part de la festa de la circunsicio. Deu n'hi dor com es passen amb la "festa "aquesta. La cara que se li queda al crio les dos proximes semanes tambe deu n'hi dor. En fi , la cultura es tortura com diria algu.



En quan al tema de tranquilitat, molt mes be desde que estem amb Thierno , lo Baye Fall , soldat dee CHEICH-IBYAHIMA-FALL. SERVIRTEUR DE CHEICH AMADOU BAMBA. DIT SERIGNE TOUBA. Tot un mundillo aixo tambe. L'unic que ens puteja una mica, es la policia. I venga papers , i vinga extintor, dos triangles , txaleco, llinterna. I si o tens tot legal, s' inventen algo. Tot s'acaba pagant uns tres euros d'extorsio , si tens mala sort.

S'ha de dir que ells tambe flipen amb la nostra cultura . Els expliquem lo de l'oli , el del Komando Garrigues , lo car que va l'habitatge. pero amb lo que mes distrets es quede la gent , i parlo de la gent d'arreu del mon, es quan els expliquem lo que es lo prego de l'Ajuntament. Excel.lent.

Bon pont ! SANTA YELA!!!



Txistoso que no podem penjar les fotos...

dilluns, 4 d’agost de 2008

divendres, 1 d’agost de 2008

SENEGALIS

Despres de la nostra breu estada a Mauritania, no hi ha gran cosa a veure a part de desert, camells, i cotxes trinxats. En arribar a Senegal l'atavalament va ser guapo. I vinga a parar-nos la policia, i vinga a demanar-nos papers, i la gent que no calla, en fi, que vam estar apunt de deixar lo pais de nou. Despres de 5 dies les coses estan mes tranquiles. Hem conegut a en Txerno, un Stan Fal, una especie de rastes que viuen per aqui.



Vam passar uns dies al llac rosa de Dakar, que fort Borges-Dakar amb la Poderosa!!. Semblaven tots molt bona gent, i molt simpatics. A la nit, mentre eram fent una cerveceta, va apareixe un negre amb los ulls blancs molt obert, que parlava molt depressa, vam deduir lo pitjor, algu intentava entrar a la Poderosa. Em sembla que la merda de cotxe que tenia el negre mai havia anat tan depressa. A tot taco ens va portar fins a la furgo, i per sort estava tot be. Lo tio estava molt mes esfarait que nosaltres.

Senegal ens agrada perque hi ha arbres, i herba. Despres de passar per Mauritania semblava que no podia ser. Lo que sembla queno pot ser es que es temporada de pluges, i cada dia vinga a ploure. Es va mullar tota l'ajuda humanitaria, i vam estar un dia secant-ho tot, i ficant-ho en sacs. Us podeu imaginar lo de curiosos que vam ajuntar. Un autentic escandol.

Ara ens dirigim al sud de Senegal evitant passar per Gambia. Comencem a estar tips de fronteres. Passarem uns dies a Casamance, lo poble del Stan Fal Txerno, ja que no ens parla d'un altra cosa. Sembla que sigui de Borges, que pesat!.

Ah! La Rosa ja ha trobat un negre que la venta.