Definitivament s'ha acabat passar desapercebuts. Ens veuen de ben lluny, i sempre n'hi ha un o altre que pidola, o prova de vendrens alguna cosa. Lo millor es quan et fan una rialla d'orella a orella , i t'ensenyen totes les dents curcades pel sucre del te . Repartim roba a tota aquesta gent.
A un l'hi cau una samarreta , a un altre uns pantalons . Deuen pensar: que en son de carallots aquests dos . Hi es que n'hi ha per donar i vendre de tot el que portem . El TOCA FERRO es va passar amb la vaca. Molts ens preguntent si tenim res per canviar o vendre . NO! els hi diem.
Si sapiguessin que son per donar...
Al Marroc ens sentim com a casa i de fet no parem d'anar de casa d'un a casa de l' altre. Ara un couscous, ara un tagin . No hi ha res com tenir bons amics .Alla on vagis dels teus n'hi hagi.
En quan a la caravana de cotxes amb banderes espanyoles que va desfilar pel poble , farem veure que no sabem res .
Cronica desde Safi.
ISLAMA!!!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada